El te de roca el trobem a la costa mediterrània, li diuen també te de roquer, te d’Aragó, te de serra, te bord o te de muntanya. Els nostres avis l’utilitzaven sovint, ja que el tenien a l’abast i en sabien els seus beneficis, que et presento a continuació.
El te de roca es pren en lloc del te comú com a infusió diària. És tonificant sobre el sistema nerviós, però no és excitant i el seu ventall de propietats és molt ampli:
S’utilitza com a remei aperitiu i digestiu, per a despertar la gana i per a combatre les indisposicions estomacals; els típics empatxos. Evita l’acidesa d’estómac, alleugereix la inflor abdominal i la formació de gasos.
Es considera igualment antidiarreic, laxant (en dejú), antisèptic, antiinflamatori i lleugerament hipotensor. També és carminatiu i actua afavorint l’expulsió de gasos.
Té una gran capacitat hidratant.
S’usa contra la grip, els mals de panxa i els atacs de tos.
En l’àmbit extern, els remeis amb te de roca són recomanables per a netejar ferides, sense hemorràgia, i per a baixar la inflamació en cops i contusions.
Alleuja els còlics menstruals, els dolors provocats per la regla.
Millora la circulació: es recomana prendre infusions de te de roca per als problemes de varius i problemes de retorn venós.
Per a eliminar l’halitosi (mal alè) és recomanable prendre el te de roca en infusió, encara que també es poden fer gàrgares.
Ajuda a aprimar: si ho prens juntament amb altres aliments, el te de roca té un efecte saciant.
Serveix com a remei per a alleujar els maldecaps, ja que relaxa i pot tenir un lleu efecte sedant, perquè no té teïna.
Es pren bàsicament en forma d’infusió per a ús intern, per a rentades, banys i compreses. Es pot combinar amb altres plantes en fórmules d’herbolari.
Es recomana evitar-lo durant l’embaràs.
Informació treta de “Plantas medicinales” autor Pío Font Quer
